dimecres, 14 de novembre del 2012

CRÒNICA DE LA MATINAL D'ESCALADA


Super guay!!! Així és com ho van qualificar els nens i nenes, …o nois i noies, …i pares i mares, o sigui, els assistents a la segona matinal d’iniciació a l'escalada que per segon any consecutiu hem fet a l’indret de Roca-Daura de Solius.

Valents i agraïts!!! La Sofia, l'Aida, la Gal·la, la Cinta, la Laura, en Jordi, la Patricia, la Júlia, en Ricard, en Sergi, en Jesús, en Jordi, la Cristina, la Natàlia, la Mila i en Pere, tots plegats agraïm moltíssim a en Pau i en Joan Bassols (brothers) l’esforç i la paciència que han tingut amb tots nosaltres per portar a terme la magnifica matinal que ens ha permès enfilar-nos per les parets. ... mai millor dit!!!

Magnifica!!! La diada l’hem començat com és habitual a les 08:00 del matí al pavelló de Sant Gregori. Tot i la pluja que ha caigut de matinada no ens hem arronsat i hem anat cap a Solius.

Un cop hem aparcat els cotxes, hem caminat un quart d’hora entre mig de pins, brucs i suros cremats d’aquest estiu, per aproximar-nos a la roca que en Pau i en Joan han escollit per a l’ocasió.

Malauradament, aquest estiu aquella part de muntanya és va cremar i ens oferia un paisatge un pèl estrany, però per altra part, la vista que teníem era espectacular.

Un cop en Joan i en Pau han preparat les dues vies, el jovent, ben assegurat -amb casc inclòs- s’ha començat a enfilar. Un cop tots els joves –uns més amunt que d’altres- s’han enfilat, ha sigut el torn dels més petits: primer en Ricard -6 anys-, després la Sofia -5 anys- i per últim la Gal·la -5 anys-, com sargantanes també s’han enfilat per les parets fins al cap de munt de la via. Felicitats super-valents!!!...

Després ha tocat el torn als “altres valents/es”; la Mila, la Cristina, en Jesús i la Natalia també han demostrat la seva destresa i déu n'hi do fins on han arribat. Llavors tots han pogut repetir un o dos cops més.

Com que el sol ens ha acompanyat tot el matí i estàvem ben entretinguts, gairebé sense adonar-nos-en ens ha passat l’hora i hem recollit cap a les 14:30 –només 1:30 més tard del previst-.

Com que se’ns covava l’arròs, hem tornat cap a casa pensant quan tornarem a tenir ocasió de tornar-hi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada