Aprofitant el pont de la puríssima constitució, una bona colla d’ ateneistes vàrem fer una sortida a les muntanyes de Prades.
Vam ser prop de quaranta, d’edats entre quatre i quaranta i ... tants, tots disposats a fer muntanya i compartir bones estones al refugi de Mont-ral.
El dijous, per començar a escalfar motors vam anar del refugi a La Foradada, una excursió pel mig del bosc de pi roig, roure de fulla petita i alguna alzina i un teix mig amagat.
Al tornar vam pujar als Motllats i vam acabar a Mont-ral, practicant vies d’escalada a la paret del refugi. divendres, baixant per la vall del riu, fins a les fonts del riu Glorieta, mas Forés i l’Ermita del Remei. Una excursió força variada, amb bosc, camps, travertins, penya-segats, tolls, rieres, molins i antics canals de rec. Tan distreta que una colla de valents ens vam atrevir a fer el camí de tornada, arribant al refugi quan ja començava a fosquejar.
El dissabte, després d’una nit boja amb cançons a la vora de l’estufa, ratafia, barreja i altres divertiments, vam anar a buscar el riu Brugent, baixant per camins i camps fins a Farena. L’excursió es va acabar al bar del poble, amb un cafetó calent per fer-nos passar el fred dels ombrívols carrers del poble.
Una gran experiència, no hi va faltar res; natura, jocs de taula, compartint bons menjars i beguda, molta gresca i bon ambient.
dimecres, 28 de desembre del 2011
divendres, 23 de desembre del 2011
La Festa Remença premiada
 |
| Enllaç a la Federació d'Ateneus de Catalunya |
Nota: Els propers dies el trofeu romandrà exposat a la llibreria Canadell de Sant Gregori.
dimecres, 21 de desembre del 2011
MOLTES GRÀCIES!
Moltes gràcies a tota la gent que ha treballat i segueix treballant perquè la FESTA REMENÇA segueixi mereixent el reconeixement que ens ha reconegut la Federació Catalana d'Ateneus atorgant-nos el PRIMER PREMI A L'ACTIVITAT SOCIOCULTURAL.
 |
| PREMIS ATENEUS 2011 A L'ACTIVITAT SOCIOCULTURAL Festa remença, de l'Ateneu de la Vall de Llémena de Cartellà-Sant Gregori |
 |
| Presentació de la FESTA REMENÇA |
 |
| Joan Brunet, president de l'Ateneu, agraint la concessió del premi |
 |
| En Joan entrevistat per la TV |
 |
| Contents i feliços |
dilluns, 19 de desembre del 2011
dissabte, 17 de desembre del 2011
PREMIS ATENEUS 2011
Des de 1989 la FAC (Federació d'Ateneus de Catalunya) lliura ininterrompudament els Premis Ateneus. Enguany
ja anem per la 22ena edició d'aquests guardons creats per a reconèixer
la creativitat, l’originalitat, la qualitat i l’esforç que fan les
diferents associacions culturals, les persones, les empreses i els
mitjans de comunicació del país per promoure la cultura i
l’associacionisme cultural.
Els guardons s’adrecen a totes les entitats sense ànim de lucre que presentin propostes de projectes de qualitat en alguna de les categories proposades. L’entitat premiada rep un reconeixement i una contraprestació econòmica que promou la continuïtat i/o innovació en els seus projectes.
El jurat dels Premis Ateneus està format per persones externes a la Federació, amb una reconeguda trajectòria en els àmbits associatiu i cultural.
Enguany l’acte de lliurament tindrà lloc a l’Auditori del CaixaForum de Barcelona el proper dimecres dia 21 de desembre. Aquest mateix dia també es lliurarà el Premi Jove, Proposa! Fes teu l’Ateneu!
Els guardons s’adrecen a totes les entitats sense ànim de lucre que presentin propostes de projectes de qualitat en alguna de les categories proposades. L’entitat premiada rep un reconeixement i una contraprestació econòmica que promou la continuïtat i/o innovació en els seus projectes.
El jurat dels Premis Ateneus està format per persones externes a la Federació, amb una reconeguda trajectòria en els àmbits associatiu i cultural.
Enguany l’acte de lliurament tindrà lloc a l’Auditori del CaixaForum de Barcelona el proper dimecres dia 21 de desembre. Aquest mateix dia també es lliurarà el Premi Jove, Proposa! Fes teu l’Ateneu!
En aquest enllaç hi trobareu la relació de tots els finalistes.
Dimecres vinent una representació de l'Ateneu farà cap a Barcelona per ser present a l'acte de lliurament dels premis.
Per a nosaltres, el fet d'haver quedat finalistes ja és un premi, que des d'aquí dediquem a tots aquells que amb el seu esforç i el seu entusiasme han fet possible que la Festa Remença sigui la festa de tots els llememencs i llemenenques.
dissabte, 10 de desembre del 2011
dilluns, 14 de novembre del 2011
dimecres, 2 de novembre del 2011
ELS REMENCES
Us fem saber que a partir d'avui, podeu veure un recull d'imatges, històries i altres invents sobre la Festa Remença a la pàgina REMENCES d'aquest bloc.
dilluns, 31 d’octubre del 2011
PROPERES ACTIVITATS
Us recordem dues activitats de l'Ateneu.
La primera és del Club de Lectura que ha organitzat, per al dilluns dia 7, una tertúlia amb la Blanca Busquets, autora del llibre "La nevada del Cucut".
L'altra és l'excursió a la Salut a Rupit. A causa de les previsions de pluja, l'excursió, prevista pel dia 6, s'ha traslladat al diumenge 13 de novembre.
La primera és del Club de Lectura que ha organitzat, per al dilluns dia 7, una tertúlia amb la Blanca Busquets, autora del llibre "La nevada del Cucut".
L'altra és l'excursió a la Salut a Rupit. A causa de les previsions de pluja, l'excursió, prevista pel dia 6, s'ha traslladat al diumenge 13 de novembre.
dimecres, 26 d’octubre del 2011
LA MATERNITAT D'ELNA
L'últim diumenge de novembre, el dia 27, temin la possibilitat de fer una visita a la Maternitat d'Elna. Sortirem amb autobús per anar primer a la platja d'Argelés on fa 70 anys milers d'exiliats republicans
catalans varen ser tancats i tractats molt injustament, al cementiri de Cotlliure, on està enterrat el poeta Machado, que va morir en la retirada cap a França i a la Maternitat d'Elna, on la suïssa Elisabeth Eidenbenz va salvar la vida a gairebé 600 nadons i les seves mares.
Tindrem una guia d'excepció, l'Assumpta Montellà. En obrir l'enllaç de l'Assumpta hi podem llegir:
Aquesta sortida estava prevista fer-la el mes de gener amb el Club DeLectura però l'ajuntament d'Elna ha previst tancar el palauet per fer-hi reformes i posar en marxa un projecte de museïtzació de la maternitat. Per aquest motiu s'avança la sortida.
Les places són limitades a unes 35 persones. Contesteu aquest correu si us interessa i per ordre d'arribada anirem configurant la llista de participants.
LES FOTOS DE LA SORTIDA
Tindrem una guia d'excepció, l'Assumpta Montellà. En obrir l'enllaç de l'Assumpta hi podem llegir:
Historiadora de professió, per devoció, per vocació, amb passió, amb vehemència, amb intensitat. Això comporta que sigui una historiadora poc convencional...i també perquè m'agraden les històries de les persones anònimes, històries menudes, d'herois que no surten en els manuals d'Història, històries que mai faran història...o potser si.
Aquesta sortida estava prevista fer-la el mes de gener amb el Club DeLectura però l'ajuntament d'Elna ha previst tancar el palauet per fer-hi reformes i posar en marxa un projecte de museïtzació de la maternitat. Per aquest motiu s'avança la sortida.
Les places són limitades a unes 35 persones. Contesteu aquest correu si us interessa i per ordre d'arribada anirem configurant la llista de participants.
LES FOTOS DE LA SORTIDA
dissabte, 22 d’octubre del 2011
dilluns, 17 d’octubre del 2011
SORTIDA A LA SALUT I A RUPIT
CANVI DE DATA: L'EXCURSIÓ PREVISTA PEL DIA 6 S'HA TRASLLADAT AL DIUMENGE 13 DE NOVEMBRE
Benvolguts ateneistes, continua l’activitat excursionista!
Aquesta vegada anirem a caminar pels boscos de faig entre la Salut i Rupit. Sortirem de
l’aparcament del pavelló de Sant Gregori a les 8 del mati del diumenge dia 13 de novembre.
Amb una horeta de cotxe arribarem al santuari de la Salut i des d’allà les cames ens
portaran cap el pont de Papalló, la Fontana, el corriol de Rupit i Rupit. Calculem unes 4
hores de camí entre l’anada i la tornada. Cal portar esmorzar i dinar ja que ens plantegem
la sortida de tot el dia.
Recordem que l’assistència a les excursions es fa sota la responsabilitat de cada assistent,
alliberant de manera expressa de la mateixa a l’Ateneu. Els menors d’edat han d’anar
acompanyats d’un adult, qui se’n responsabilitzarà durant tota la sortida.
Per a millor organització, aniria be que enviéssiu un correu per confirmar la vostra
assistència a mailtoateneuvalldellemena@gmail.com.
Sabeu que diuen que el poble de Rupit és el més antic del món ? Si voleu saber per quin
motiu apunteu-vos a l’excursió !
dilluns, 10 d’octubre del 2011
DE LECTURA
Bon dia a tots i totes,
El passat dijous al vespre vàrem fer la primera trobada del Club de lectura de la Vall de Llémena. Va ser molt satisfactori veure que comencem un itinerari que ens pot portar moltes coses bones, sensacions, nous coneixements i noves maneres d'interpretar un text a partir de la posada en comú d'allò que el text ens suggereix a cadascú de nosaltres.
La idea de crear aquest club de lectura va sorgir ja fa un temps després de reiterades converses respecte la conveniència de muntar un grup a Sant Gregori. La intenció més bàsica és crear un punt de trobada i de debat i alhora establir un fòrum prou interessant per a què escriptors, editors i experts en literatura valorin la possibilitat d'acompanyar-nos en les nostres tertúlies.
Aquest és l'esquelet: un grup de gent, uns llibres per llegir i un lloc per trobar-nos i debatre sobre les nostres lectures. La resta: el bon ambient, l'interès, les ganes, les aportacions de cadascú que són singulars i això les fa úniques i extraordinàries, és el que farà que el Club passi de ser interessant a molt interessant.
Consideracions tècniques: Pel que fa al dia de les trobades vàrem acordar que cada mes seria un dia diferent, atès que a ningú li va bé el mateix dia. Així, excepte en casos en què pel fet de convidar l'autor ens haurem de cenyir a la seva agenda, en finalitzar una trobada acordarem entre tots els presents el dia que es farà la pròxima.
De la mateixa manera vàrem decidir que si un llibre, per la seva complexitat o extensió requereix més d'un mes per llegir-lo farem la sessió al cap de cinc setmanes...o sis.
Quant a l'hora també vàrem decidir fer les trobades a les 20:30 enlloc de les 20:00. Ja sabeu que les trobades a l'hivern es faran a la Biblioteca de Sant Gregori (aquí mereix un agraïment especial la Marisa Serret) i quan vingui el bon temps tornarem a Cartellà. I dir que es tracta d'un grup obert i que totes les idees que sorgeixin seran ben rebudes.
Pel que fa a l'obtenció del llibre, el podem comprar individualment o bé entre dos (he mirat que en la majoria dels casos es tracti d'edicions de butxaca) o demanar-lo a la Biblioteca. La Marisa va explicar que ara no hi ha préstec interbibliotecari entre la Biblioteca de Sant Gregori i la resta de biblioteques públiques però sí que n'hi ha entre la Biblioteca de Girona (Casa de Cultura) i la la resta de biblioteques de Catalunya.
En el bloc que hem fet clubdelecturasantgregori@
Un altra consideració absolutament tècnica, però més interessant, és que donada l'hora de les trobades vàrem decidir incloure el sopar a la tertúlia de manera que ens posarem d'acord per portar cadascú alguna cosa per picar. Així mentre debatem sobre llibres anirem picant i bevent. Es podrien convertir en unes trobades literàries i gastronòmiques.
Dir-vos que l'ambient ahir va ser formidable, que agraeixo a tothom que va venir i també qui no va poder però es va interessar perquè aquest projecte tiri endavant i ens faci a tots una mica més 'rics' en el sentit més poètic del terme. Us envio el díptic que vàrem repartir i també una entrevista a la Blanca Busquets. Bona lectura!!
Pròxima trobada: 7 de novembre, a les 20:30, a la Biblioteca de Sant Gregori.
El passat dijous al vespre vàrem fer la primera trobada del Club de lectura de la Vall de Llémena. Va ser molt satisfactori veure que comencem un itinerari que ens pot portar moltes coses bones, sensacions, nous coneixements i noves maneres d'interpretar un text a partir de la posada en comú d'allò que el text ens suggereix a cadascú de nosaltres.
La idea de crear aquest club de lectura va sorgir ja fa un temps després de reiterades converses respecte la conveniència de muntar un grup a Sant Gregori. La intenció més bàsica és crear un punt de trobada i de debat i alhora establir un fòrum prou interessant per a què escriptors, editors i experts en literatura valorin la possibilitat d'acompanyar-nos en les nostres tertúlies.
Aquest és l'esquelet: un grup de gent, uns llibres per llegir i un lloc per trobar-nos i debatre sobre les nostres lectures. La resta: el bon ambient, l'interès, les ganes, les aportacions de cadascú que són singulars i això les fa úniques i extraordinàries, és el que farà que el Club passi de ser interessant a molt interessant.
Consideracions tècniques: Pel que fa al dia de les trobades vàrem acordar que cada mes seria un dia diferent, atès que a ningú li va bé el mateix dia. Així, excepte en casos en què pel fet de convidar l'autor ens haurem de cenyir a la seva agenda, en finalitzar una trobada acordarem entre tots els presents el dia que es farà la pròxima.
De la mateixa manera vàrem decidir que si un llibre, per la seva complexitat o extensió requereix més d'un mes per llegir-lo farem la sessió al cap de cinc setmanes...o sis.
Quant a l'hora també vàrem decidir fer les trobades a les 20:30 enlloc de les 20:00. Ja sabeu que les trobades a l'hivern es faran a la Biblioteca de Sant Gregori (aquí mereix un agraïment especial la Marisa Serret) i quan vingui el bon temps tornarem a Cartellà. I dir que es tracta d'un grup obert i que totes les idees que sorgeixin seran ben rebudes.
Pel que fa a l'obtenció del llibre, el podem comprar individualment o bé entre dos (he mirat que en la majoria dels casos es tracti d'edicions de butxaca) o demanar-lo a la Biblioteca. La Marisa va explicar que ara no hi ha préstec interbibliotecari entre la Biblioteca de Sant Gregori i la resta de biblioteques públiques però sí que n'hi ha entre la Biblioteca de Girona (Casa de Cultura) i la la resta de biblioteques de Catalunya.
En el bloc que hem fet clubdelecturasantgregori@
Un altra consideració absolutament tècnica, però més interessant, és que donada l'hora de les trobades vàrem decidir incloure el sopar a la tertúlia de manera que ens posarem d'acord per portar cadascú alguna cosa per picar. Així mentre debatem sobre llibres anirem picant i bevent. Es podrien convertir en unes trobades literàries i gastronòmiques.
Dir-vos que l'ambient ahir va ser formidable, que agraeixo a tothom que va venir i també qui no va poder però es va interessar perquè aquest projecte tiri endavant i ens faci a tots una mica més 'rics' en el sentit més poètic del terme. Us envio el díptic que vàrem repartir i també una entrevista a la Blanca Busquets. Bona lectura!!
Carme Callejón Font
 |
| La nevada del cucut, de Blanca Busquets. Editorial Rosa dels vents |
Pròxima trobada: 7 de novembre, a les 20:30, a la Biblioteca de Sant Gregori.
dimecres, 5 d’octubre del 2011
CLUB DE LECTURA
El club de lectura de l'Ateneu és un espai de trobada per a la lectura i la reflexió de textos.
Ens reunirem un cop al mes per debatre sobre el llibre que haurem llegit.
Podrem conèixer escriptors/es i participar en vetllades literàries o en activitats relacionades amb la lectura.
SESSIÓ INFORMATIVA
dijous 6 d'octubre 20:00 Cartellà
Si hi estàs interessat/da truca al 649 72 38 83 o bé envia'ns les teves dades a DeLectura@hotmail.com i ens posarem en contacte amb tu.
dimarts, 4 d’octubre del 2011
SETMANA VERDA
La setmana del 7 al 16 d'octubre se celebra la SETMANA VERDA a la vall.
L'Ateneu hi col·labora organitzant una
L'activitat serà el proper diumenge 16 a les 10:00h a les gorgues i a la font de la Torre de Canet d'Adri.
La visita guiada anirà a càrrec d'en Cesc Compte i l'Helena Guasch.
Durant la visita guiada es faran activitats de descoberta i coneixement de l'entorn.
Inscripcions fins al dissabte 15 al telèfon 972 42 83 00
L'Ateneu hi col·labora organitzant una
VISITA GUIADA I ACTIVITATS AMBIENTALS A L'ENTORN DE LA FONT DE LA TORRE DE CANET D'ADRI.
L'activitat serà el proper diumenge 16 a les 10:00h a les gorgues i a la font de la Torre de Canet d'Adri.
La visita guiada anirà a càrrec d'en Cesc Compte i l'Helena Guasch.
Durant la visita guiada es faran activitats de descoberta i coneixement de l'entorn.
Inscripcions fins al dissabte 15 al telèfon 972 42 83 00
dimarts, 27 de setembre del 2011
SORTIDA A LES MUNTANYES DE PRADES
L'Ateneu organitza una sortida a les Muntanyes de Prades (Alt Camp i Baix Camp) els dies 8, 9, 10 i 11 de desembre.
Ens instal·larem al Refugi de Mont-ral i des d'allí anirem descobrint diferents indrets magnífics d'aquesta serralada.
Hem reservat el refugi sencer per a les 3 nits. Per qui no pugui venir les 3 nits hi haurà flexibilitat, tal com vàrem fer a la sortida del Montsant. El Refugi té una capacitat de 45 persones distribuïdes en dues habitacions amb lliteres.
La sortida més llarga la guardarem per al dissabte dia 10, anirem a Farena i remuntarem la vall del riu Brugent.
Els altres dies caminarem fins a les Fonts del Riu Glorieta (res a envejar dels salts d'aigua més famosos del món...), els Motllats, els Avencs,....
Ens guarden la reserva fins el dia 11 d'octubre, o sigui que us haureu de decidir en les properes dues setmanes. Ara, no crec que trobeu cap alternativa més atractiva per aquells dies. A més ens fan preu "anticrisi", amb descompte per ser de l'Ateneu!!!!.
Aquí venen els preus de la mitja pensió (dormir, esmorzar, sopar):
El refugi disposa de nevera on poder guardar menjar i podrem comprar pa al poble o encarregar-lo al refugi per a fer els dinars. Poden fer menús especials per a al·lérgics o vegetarians (d'aquests ja els he dit que n'hi ha pocs per la Vall de Llémena...).
Per apuntar-vos heu d'enviar un correu a jbrunet@iconcologia.net dient el nombre d'adults i de nens que sereu, i les nits que us voleu quedar. La data límit per apuntar-se és el 10 d'octubre i les reserves es feran per rigorós ordre d'arribada dels correus. Si hi ha un allau de peticions demanarem a la Gemma Torras que ens ajudi a fer un excel!
Fes-me cas, si vols veure la crònica i les fotos de la sortida, fes un clic aquí.
Ens instal·larem al Refugi de Mont-ral i des d'allí anirem descobrint diferents indrets magnífics d'aquesta serralada.
Hem reservat el refugi sencer per a les 3 nits. Per qui no pugui venir les 3 nits hi haurà flexibilitat, tal com vàrem fer a la sortida del Montsant. El Refugi té una capacitat de 45 persones distribuïdes en dues habitacions amb lliteres.
La sortida més llarga la guardarem per al dissabte dia 10, anirem a Farena i remuntarem la vall del riu Brugent.
Els altres dies caminarem fins a les Fonts del Riu Glorieta (res a envejar dels salts d'aigua més famosos del món...), els Motllats, els Avencs,....
Ens guarden la reserva fins el dia 11 d'octubre, o sigui que us haureu de decidir en les properes dues setmanes. Ara, no crec que trobeu cap alternativa més atractiva per aquells dies. A més ens fan preu "anticrisi", amb descompte per ser de l'Ateneu!!!!.
Aquí venen els preus de la mitja pensió (dormir, esmorzar, sopar):
- Adults: Socis Ateneu 23 €, No socis 25€
- Nens fins a 12 anys: Socis Ateneu 13 €, No socis 15€
El refugi disposa de nevera on poder guardar menjar i podrem comprar pa al poble o encarregar-lo al refugi per a fer els dinars. Poden fer menús especials per a al·lérgics o vegetarians (d'aquests ja els he dit que n'hi ha pocs per la Vall de Llémena...).
Per apuntar-vos heu d'enviar un correu a jbrunet@iconcologia.net dient el nombre d'adults i de nens que sereu, i les nits que us voleu quedar. La data límit per apuntar-se és el 10 d'octubre i les reserves es feran per rigorós ordre d'arribada dels correus. Si hi ha un allau de peticions demanarem a la Gemma Torras que ens ajudi a fer un excel!
Fes-me cas, si vols veure la crònica i les fotos de la sortida, fes un clic aquí.
dilluns, 26 de setembre del 2011
RETALLADES, SÍ O SÍ?
Demà a Singulars (dimarts, 27 a les 22,35 pel canal 33), no us perdeu el cara a cara entre Arcadi Oliveras i Santiago Niño Becerra.
Parlaran de la crisi, és clar.
Parlaran de la crisi, és clar.
Per Becerra, aquesta crisi no té culpables, s’ha gastat molt més del que es podia i ara s’ha de pagar el que es deu. Poques coses es poden fer per aturar-la. En canvi, per Oliveras, la crisi té culpables amb nom i cognoms i es poden fer moltes coses per sortir-ne.Recordem que tots dos han passat per Sant Gregori per parlar de la crisi dins del cicle "Què, qui, com de la crisi".
diumenge, 25 de setembre del 2011
RECORDANT: EL CASAL DEL 2004
L'ATENEU: 20 ANYS
Dintre del procés de recuperació de documents i històries de l'Ateneu, us presentem aquestes fotos del casal de l'any 2004.
Dintre del procés de recuperació de documents i històries de l'Ateneu, us presentem aquestes fotos del casal de l'any 2004.
dissabte, 24 de setembre del 2011
RECORDANT: EL CASAL DEL 2003
L'ATENEU: 20 ANYS
Dintre del procés de recuperació de documents i històries de l'Ateneu, us presentem aquestes fotos del casal de l'any 2003.
Dintre del procés de recuperació de documents i històries de l'Ateneu, us presentem aquestes fotos del casal de l'any 2003.
divendres, 23 de setembre del 2011
RECORDANT: EL SEGON FESTIVAL DE LA CARBONERA (2001)
L'ATENEU: 20 ANYS
Dintre del procés de recuperació de documents i històries de l'Ateneu, us presentem aquest dossier sobre el Segon Festival de la Carbonera, celebrat l'any 2001.
Dintre del procés de recuperació de documents i històries de l'Ateneu, us presentem aquest dossier sobre el Segon Festival de la Carbonera, celebrat l'any 2001.
dimecres, 21 de setembre del 2011
EXCURSIÓ AL MATAGALLS
El grup excursionista de l’Ateneu us proposa una sortida al Matagalls.
El diumenge dia 2 d’octubre sortirem a les 8h del matí de Sant Gregori (davant del pavelló) amb cotxes particulars per anar cap el Montseny.
Deixarem els cotxes a Sant Marçal on iniciarem l’excursió. El desnivell és de 600 metres i unes 5 hores de marxa efectiva. Cal portar esmorzar, dinar i ganes de caminar. Aquesta vegada arribarem a 1698 metres.
Recordem que l’assistència a les excursions es fa sota la responsabilitat de cada assistent, alliberant de manera expressa de la mateixa a l’Ateneu. Els menors d’edat han d’anar acompanyats d’un adult, qui se’n responsabilitzarà durant tota la sortida.
Per a millor organització, aniria be que enviéssiu un correu per confirmar la vostra assistència a ateneuvalldellemena@gmail.com
El diumenge dia 2 d’octubre sortirem a les 8h del matí de Sant Gregori (davant del pavelló) amb cotxes particulars per anar cap el Montseny.
Deixarem els cotxes a Sant Marçal on iniciarem l’excursió. El desnivell és de 600 metres i unes 5 hores de marxa efectiva. Cal portar esmorzar, dinar i ganes de caminar. Aquesta vegada arribarem a 1698 metres.
Recordem que l’assistència a les excursions es fa sota la responsabilitat de cada assistent, alliberant de manera expressa de la mateixa a l’Ateneu. Els menors d’edat han d’anar acompanyats d’un adult, qui se’n responsabilitzarà durant tota la sortida.
Per a millor organització, aniria be que enviéssiu un correu per confirmar la vostra assistència a ateneuvalldellemena@gmail.com
dilluns, 19 de setembre del 2011
CLUB DE LECTURA
Us fem arribar una proposta que de ben segur us pot interessar: un Club de lectura de l'Ateneu de la Vall de Llémena.
L'activitat de l'Ateneu depèn de les propostes i iniciatives de les persones que en formem part. Ja fa un temps que aquesta iniciativa s'ha anat preparant: iniciativa, ganes, idees, empenta, inquietud, voluntat,... i tot dins la "termomix". Ara per acabar-ho de coure cal la vostra participació.
Us adjuntem la proposta i veureu amb més detall el projecte. Si us interessa no badeu i poseu-vos en contacte amb la Carme -ella ha estat la cuinera i ara ja te ganes de parar taula- que aviat començarà aquesta activitat literària compartida.
diumenge, 18 de setembre del 2011
LA CRÒNICA DEL PUIGSACALM
Dissabte, 10 de setembre de 2011
Després de la preceptiva concentració a les 8,30 AM hora peninsular a la plaça del pavelló, fem via cap a la Garrotxa.
A destacar, cares noves en la colla de caminadors que s'afegeixen a bona part de la parròquia habitual.
A quarts de deu aparquem al Coll de Bracons, punt a partir del qual s'inicien els dos corriols que menen cap al Puigsacalm (el bo i el dolent). Aquesta primera disjuntiva es resol amb la opció valenta, és a dir, fer el dolent de pujada i el bo de baixada.
Això vol dir que vam pujar pel dret (amb alguna petita grimpada) fins el Puig Tossell Gros, camí del qual quasi bé ens cobrem la primera baixa (vam haver de resoldre una "pàjara" puntual amb xocolata isostar i descans preceptiu receptat per l'assistència mèdico-presidencial del grup).
Caminada per entre les fagedes sota el puig de les Civaderes i finalment arribem al cim del Puigsacalm cap a les 12h, després d'un ritme de marxa digne d'en Kilian Jornet.
Esmorzar (sense begudes espiritoses) i trobada amb bikerus fent-se fotos, com ve sent habitual a les darreres sortides.
Retorn per la Font Tornedissa i cap a les 14,15 ja som al cotxe a punt per anar a dinar a casa o seguir tirant de tupervare.
Apa, fins a la propera... i alerta amb el "mal de muntanya" (sobretot si esteu acostumats a caminar planer o sense haver esmorzat!!)
Després de la preceptiva concentració a les 8,30 AM hora peninsular a la plaça del pavelló, fem via cap a la Garrotxa.
A destacar, cares noves en la colla de caminadors que s'afegeixen a bona part de la parròquia habitual.
A quarts de deu aparquem al Coll de Bracons, punt a partir del qual s'inicien els dos corriols que menen cap al Puigsacalm (el bo i el dolent). Aquesta primera disjuntiva es resol amb la opció valenta, és a dir, fer el dolent de pujada i el bo de baixada.
Això vol dir que vam pujar pel dret (amb alguna petita grimpada) fins el Puig Tossell Gros, camí del qual quasi bé ens cobrem la primera baixa (vam haver de resoldre una "pàjara" puntual amb xocolata isostar i descans preceptiu receptat per l'assistència mèdico-presidencial del grup).
Caminada per entre les fagedes sota el puig de les Civaderes i finalment arribem al cim del Puigsacalm cap a les 12h, després d'un ritme de marxa digne d'en Kilian Jornet.
Esmorzar (sense begudes espiritoses) i trobada amb bikerus fent-se fotos, com ve sent habitual a les darreres sortides.
Retorn per la Font Tornedissa i cap a les 14,15 ja som al cotxe a punt per anar a dinar a casa o seguir tirant de tupervare.
Apa, fins a la propera... i alerta amb el "mal de muntanya" (sobretot si esteu acostumats a caminar planer o sense haver esmorzat!!)
dissabte, 17 de setembre del 2011
RECORDANT: EL PRIMER FESTIVAL DE LA CARBONERA
L'ATENEU: 20 ANYS
L'any 2000 vam celebrar el Primer Festival de la Carbonera, amb un èxit que ens va aclaparar. Heus aquí les imatges que han quedat per al record d'uns dies inoblidables.
L'any 2000 vam celebrar el Primer Festival de la Carbonera, amb un èxit que ens va aclaparar. Heus aquí les imatges que han quedat per al record d'uns dies inoblidables.
 |
| Cartell d'en Pep Caballé |
Open publication - Free publishing - More ateneu
divendres, 16 de setembre del 2011
dijous, 15 de setembre del 2011
RECORDANT: JOAN CANADELL I PLANA
L'ATENEU: 20 ANYS
Avui, 15 de setembre, fa dos anys que ens va deixar en Joan Canadell.
Moderant el debat i vetllant pel recte creixement de l'Ateneu, en Joan en va ser el primer president, des de la seva fundació fins que el va substituir en Paco Millàn.
Marxista des de l'adolescència, home llegit i afable, amant de la polèmica, de les coses ben fetes i de la llibertat, en Joan no va tenir mai una mala paraula per a ningú.
La seva figura de patriarca, el seny del que deia i del que feia, van portar l'Ateneu a un moment dolç d'expansió.
Qui vulgui conèixer la seva vida i miracles, pot llegir la seva biografia, APUNTS D'UNA SILENCIOSA DISSIDÈNCIA (edicions l'Aulina. Ateneu de la Vall de Llémena - 1997)
En record d'en Joan publiquem aquest relat que va publicar al 7 en 1, l'abril del 2004, i que ja havíem reproduït en l'antiga web de l'Ateneu:
Parlem de Sant Grau
Aquesta massa silenciosa que és avui la muntanya de Sant Grau era anys enrere una font important de riquesa per al seu entorn. Gran part d'ella era cultivada en grans extensions de vinya, olivars, avellaners i castanyers. També hi havia petites extensions de cultiu a l'entorn de moltes cases habitades, en els llocs més inesperats.
Una altra característica era l'aprofitament de la seva riquesa forestal, gran generadora de llocs de treball i de matèries primeres i una font d'energia gairebé única, no solament per al consum de la gent de l'entorn sinó per a la vida en general, puix que aquesta energia no solament s'usava per combatre l'hivern, sinó també per fer funcionar tota mena d'activitats, com ara el tren, els forns de pa, les fàbriques de gel ...
Els seus camins, que creuaven la muntanya en totes direccions, eren transitats per moltíssima gent, que diàriament es deplaçava per portar a terme le seves activitats. Era fàcil percebre el batec de la muntanya per la quantitat de vida que es generava en el seu si i amb la forma de tota mena de fauna que la poblava, ja fossin ocells, conills, llebres, serps, etc. Era possible escoltar el petar d'una destral, el cant del carboner o el lladruc d'un gos. El que ara percebem com una massa silenciosa i adormida era una generadora d'activitats.
La gent que triscava a totes hores pels seus veranys, molts d'ells hi dormien una setmana sencera, ja que això els permetia fer jornades de sol a sol, cosa que hauria estat més difícil si haguessin volgut tornar a casa. Aquests duien una cabassa en la qual els dilluns hi posaven tota mena de proveïments. Si entre setmana els mancava alguna cosa, hi havia alguns petits llocs on proveïr-se, com ara Port-Sacreu. Les restes d'aquesta casa encara es poden veure no gaire lluny de Santa Afra.
Una de les dificultats d'aquesta vida era l'avituallament d'aigua, encara que hi havia moltes fonts, algunes de les quals ara estan eixutes. Cada font tenia el seu nom: de Can Reixac, de Can Mates, d'en Verdaguer, d'en Parerols, de les Monges, d'en Carbonell, d'en Pujariques, d'en Lladó, del Rei, i d'altres.
Una altra font de proveïment d'aigua era la mina, que es troba a prop d'un punt que en diuen Roca-Pruna. Aquest punt d'aigua té una llegenda curiosa. Diuen que fa molts i molts anys l'habitaven unes dones que es dedicaven a fer moneda falsa. Una inundació les obligà a marxar corrents, deixant tots els estris. Puix que la mina segueix allà mateix, brindo la idea a algun espeleòleg.
Una altra font que té una certa llegenda és la Font de Cal Ros. Proveïa d'aigua la casa del mateix nom, recollint-la de la font, que es trobava torrent amunt de la casa. La font generà una gran discussió entre el senyor Ros, home d'idees avançades pel seu temps, i el ferrer del poble, que era qui feia la instal·lació. El primer deia que l'aigua havia d'anar a dalt de la casa i l'altre opinava que anar cap avall molt bé, però que l'aigua no aniria cap amunt de cap manera. Naturalment, guanyà el Ros i això fou motiu de molts comentaris al poble, ja que eren més els partidaris de creure's el ferrer.
Un lloc de tanta activitat genera anècdotes, històries, passions. Unes són tràgiques, altres divertides. Per exemple, que les noies de l'entorn que tenien com a màxima aspiració trobar marit en plena joventut, quan s'acostaven a la trentena, i les possibilitats de trobar-ne es feien cada vegada més llunyanes, s'agenollaven davant de Sant Grau, a la seva capella de dalt de la muntanya i feien la següent invocació:
Sant Grau, Sant Grau,Allò que l'autor d'aquest petit treball no sap, és si això era efectiu.
Marit si us plau.
Encara que sigui ronyós,
Ni que sigui tinyòs,
Mentre marit fos.
Joan Canadell
dimecres, 14 de setembre del 2011
dilluns, 12 de setembre del 2011
RECORDANT: ARTESANS A LA PLAÇA DEL SOL
L'ATENEU: 20 ANYS
L'abril de 2006 l'Ateneu va publicar el treball Artesans a la Plaça del Sol (Aproximació al Patrimoni Cultural de Sant Gregori) dels amics Narcís Canadell, Joaquim Castanyer, Joan Teixidor i Ramon Vidal.
L'abril de 2006 l'Ateneu va publicar el treball Artesans a la Plaça del Sol (Aproximació al Patrimoni Cultural de Sant Gregori) dels amics Narcís Canadell, Joaquim Castanyer, Joan Teixidor i Ramon Vidal.
La publicació d’aquest treball vol ser un petit homenatge a totes aquelles persones que han fet possible el desenvolupament del nostre poble i la transmissió de coneixements i maneres de fer entre generacions.El mateix mes d'abril del 2006 a la rectoria de Cartellà es va presentar la I Mostra d’Oficis Artesans.
És, però, també un recordatori dels nostres deures i de la nostra responsabilitat amb el present... I és que, per saber qui som és imprescindible saber d’on venim i com hem arribat aquí, qui ha fet l’esforç i el que ha costat arribar-hi. Sens dubte, en la tasca de recuperar la nostra memòria hem de ser-hi tots i totes, i no només els veïns i veïnes de Sant Gregori.
La Vall de Llémena té, certament, una història comuna; per poc que mirem enrera hi han forts vincles culturals, econòmics, socials i familiars que ens conviden a obrir-nos a la comunitat llemenenca i, des d’aquesta perspectiva, a plantejar-nos el repte de la recuperació del nostre patrimoni de manera mancomunada i solidària.
dissabte, 10 de setembre del 2011
ARCADI OLIVERES
Va començar la xerrada fent esment a les crisis de veritat, les crisis de fam endèmiques de moltes parts del món, que causen la mort de 80.000 persones cada dia a tot el món.
A diferència de l'anterior ponent del cicle, Santiago Niño, que deia que la crisi no tenia culpables, Oliveres va posar noms i cognoms als culpables i instigadors de la crisi.
No us els direm tots, però, perquè us en feu una idea, hi va encabir des del president d'un banc que comença amb S de Santander fins al president d'uns estats que estan units entre Mèxic i el Canadà, i tot un reguitzell de polítics corruptes, banquers estafadors, especuladors professionals, ... Lamentablement, l'Arcadi no podrà afegir cap d'aquestes parelles de conceptes a la seva llista d'oxímorons.
De solucions per sortir de la crisi en va proposar unes quantes:
- Aplicar un impost sobre les transaccions financeres (Taxa Tobin)
- Lluitar seriosament per acabar amb el frau fiscal (tant el que es genera des del propi país com des dels anomenats paradisos fiscals)
- Controlar amb lupa bancs i caixes (però no per rescatar-los!)
- Substituir l'euro per dues monedes diferenciades (l'euro i ... l'euret?)
- Reduir la jornada laboral per acabar amb l'atur
- ...
Mentrestant, què podem fer nosaltres? Resumint-ho molt: exigir justícia i ser solidaris (amb els aturats, amb els desvalguts, amb els immigrants, ...).
Properament penjarem el vídeo de l'acte, perquè tothom tingui accés al contingut de la xerrada.
Abans d'acabar, l'Arcadi Oliveres va recomanar dues pel·lícules imprescindibles per acabar de veure qui manega el món, la crisi i tot plegat: Inside job, i El jardiner fidel, aquesta darrera sobre el galdós paper de la gran indústria farmacèutica.
dilluns, 5 de setembre del 2011
EXCURSIÓ AL PUIGSACALM
Per començar amb la sana rutina de les excursions, aquesta vegada pujarem al Puigsacalm el dissabte 10 de setembre.
Sortirem a les 8 del mati de la Plaça Rafel Masó de Sant Gregori amb cotxes particulars.
Amb una hora aproximadament arribarem al Coll de Bracons on començarem la caminada.
Unes 4 hores de camí amb un desnivell de 400 metres i uns 8 km de ruta. Us plantegem una clàssica fent el cim pel camí més suau.
Cal portar l’esmorzar ja que la sortida serà matinal. Qui es vulgui quedar a dinar pot dur entrepans, carmanyola o encarregar-lo on més li plagui.
Recordem que l’assistència a les excursions es fa sota la responsabilitat de cada assistent, alliberant de manera expressa de la mateixa a l’Ateneu. Els menors d’edat han d’anar acompanyats d’un adult, qui se’n responsabilitzarà durant tota la sortida.
Per a una millor organització, aniria be que enviéssiu un correu per confirmar la vostra assistència a ateneuvalldellemena@gmail.com.
dissabte, 20 d’agost del 2011
ARCADI OLIVERES (al programa SINGULARS de TV3)
Dintre del cicle "El què, qui, com de la crisi" l'economista Arcadi Oliveres ens explicarà perquè ara "És el moment de les alternatives". Divendres, 9 de setembre a l'escola de Sant Gregori.
Vist a Videos a la carta de TV3
.
És un rebel, un activista social, una d'aquelles persones convençudes que canviar el món és possible. És l'economista Arcadi Oliveres, professor del departament d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona i president de Justícia i Pau. Oliveres, que sempre s'ha mostrat crític amb el poder polític i econòmic, és, en aquests moments, una de les veus que s'alcen amb més contundència contra el que ell anomena "les perversions financeres" del sistema capitalista.
Arcadi Oliveres denuncia sense embuts els que ens han portat a la crisi actual: els especuladors que mouen bilions i bilions de dòlars sense que ningú els posi cap fre. Ens diu que el capitalisme financer és pervers i genera desigualtats i injustícies, i que cal plantar-hi cara i canviar-lo. En el seu últim llibre, "Aturem la crisi", Arcadi Oliveres ens fa una crida a rebel·lar-nos contra els màxims responsables de la crisi, els poders financers, i també assenyala els punts febles de la nostra societat de consum desenfrenat, deslocalitzacions i democràcia afeblida.
Diu que només podem aturar la crisi amb un canvi de mentalitat i si tothom pren consciència que hem de demanar responsabilitats a polítics i poders econòmics.
Vist a Videos a la carta de TV3
.
dimarts, 16 d’agost del 2011
ÉS EL MOMENT DE LES ALTERNATIVES
L'Arcadi Oliveres és un economista català i un reconegut activista per la justícia social i la pau.
Des del 2001 és el president de Justícia i Pau
divendres, 12 d’agost del 2011
RECORDANT: EL MÓN DEL CARBÓ
L'ATENEU: 20 ANYS
A la Vall de Llémena el carboneig (obtenció de carbó vegetal) va ésser una de les principals activitats dels nostres avantpassats. Fins a finals dels anys 50 del segle passat, molta gent de la Vall encara eren pagesos bosquerols.
Els productes de la terra, l’aviram i el bestiar, els permetien sobreviure i, a vegades obtenir uns ingressos suplementaris, però el què realment portava diners a casa era l’aprofitament del bosc. La fusta, les feixines i sobretot el carbó, eren les principals fonts d’ingressos de moltes famílies.
Encara avui dia, als boscos hi podem trobar algunes places carboneres on els carboners empilaven els troncs d’alzina per obtenir el carbó vegetal.
Tot i que a casa nostra, l’ús del carbó vegetal ha quedat limitat a les barbacoes per cuinar a la brasa, a la majoria de països del tercer món encara continua essent el principal combustible domèstic, com ho va esser també per als nostres avantpassats.
Com a homenatge a tots ells, el maig del 2003 a Cartellà i l'any següent a les escoles de Sant Martí de Llémena, l'Ateneu va presentar una exposició sobre el món del carbó, perquè tothom, però sobretot els més joves, poguessin conèixer aquest vell ofici de carboner.
El propòsit de l’exposició era ensenyar d’una manera didàctica i senzilla, el procediment tradicional per obtenir el carbó vegetal.
L’exposició constava de panells informatius sobre:
Aquella exposició no s'hagués pogut fer sense la col·laboració desinteressada d'en Lluís Ribas i en Florenci Teixidor, que durant els darrers anys, amb el seu mestratge i esforç, van aixecat a Cartellà les piles que ens van permetre recrear aquest món del carbó.
L'exposició va ser una obra col·lectiva del socis i amics de l'Ateneu: Anna Vaquer (maqueta de la pila), Antoniu Castaño (maqueta de la pila i escultura del carboner), Miquel Bohigas (esquemes i fotografies), Pep Caballé (fotografies), Narcís Canadell, Angel Cubarsí, Antonio Navas, Ma. Carme Farrés, Josep Tur i altres.
Heus aquí una part del contingut de l'exposició:
Els productes de la terra, l’aviram i el bestiar, els permetien sobreviure i, a vegades obtenir uns ingressos suplementaris, però el què realment portava diners a casa era l’aprofitament del bosc. La fusta, les feixines i sobretot el carbó, eren les principals fonts d’ingressos de moltes famílies.
Encara avui dia, als boscos hi podem trobar algunes places carboneres on els carboners empilaven els troncs d’alzina per obtenir el carbó vegetal.
Tot i que a casa nostra, l’ús del carbó vegetal ha quedat limitat a les barbacoes per cuinar a la brasa, a la majoria de països del tercer món encara continua essent el principal combustible domèstic, com ho va esser també per als nostres avantpassats.
Com a homenatge a tots ells, el maig del 2003 a Cartellà i l'any següent a les escoles de Sant Martí de Llémena, l'Ateneu va presentar una exposició sobre el món del carbó, perquè tothom, però sobretot els més joves, poguessin conèixer aquest vell ofici de carboner.
El propòsit de l’exposició era ensenyar d’una manera didàctica i senzilla, el procediment tradicional per obtenir el carbó vegetal.
L’exposició constava de panells informatius sobre:
- Els carboners: costums i tradicions.
- El vocabulari. Literatura
- El carboneig abans
- El carboneig ara, arreu del món
- Característiques i avantatges del carbó vegetal
- La pila i la cuita
Aquella exposició no s'hagués pogut fer sense la col·laboració desinteressada d'en Lluís Ribas i en Florenci Teixidor, que durant els darrers anys, amb el seu mestratge i esforç, van aixecat a Cartellà les piles que ens van permetre recrear aquest món del carbó.
L'exposició va ser una obra col·lectiva del socis i amics de l'Ateneu: Anna Vaquer (maqueta de la pila), Antoniu Castaño (maqueta de la pila i escultura del carboner), Miquel Bohigas (esquemes i fotografies), Pep Caballé (fotografies), Narcís Canadell, Angel Cubarsí, Antonio Navas, Ma. Carme Farrés, Josep Tur i altres.
Heus aquí una part del contingut de l'exposició:
LA CARBONERA
La qualitat del carbó depèn:
L’alt contingut de carboni fa que el carbó vegetal tingui un rendiment calorífic molt superior al de la fusta
- De la fusta: les fustes pesants (aulina) donen millor carbó que les lleugeres (pi, pollancre, …)
- De la temperatura de la pila: A més temperatura més poder calorífic (tot i que s’obté menys carbó)
- Del mètode de carbonització: Amb les carboneres tradicionals s’obté millor carbó que amb les industrials
- De la traça del carboner
En el procés de carbonització la llenya perd un 80 % del seu pes, però només el 60 % de les seves calories.
- Carbó vegetal: 7.400 kcal/kg
- Llenya d’alzina: 3.700 kcal/kg
Empilant
Els troncs més grossos es posen al voltant de l’ull de la pila.
La pila ha de quedar atapeïda, però amb espais entre la llenya per què l’aire hi pugui circular
A mesura que la pila va creixent, va agafant la típica forma arrodonida, amb els buscalls més prims a l’exterior
L'embalum
Abans d’enterrar la pila, cal posar-hi l’embalum, per tal que la terra no s’empassi.
Per embalumar es pot fer servir les rames dels arbres o bé ginestell o algun altre arbust de la zona.
Enterrant la pila
La pila es tapa amb terra per evitar que la llenya estigui en contacte directe amb l’aire, i així poder-la coure de forma controlada.
Amb l’ajuda de cabassos o de l’enterradora, es va posant una capa de terra d’una mà de gruix da-munt l’embalum fins que s’ha tapat tota la pila.
Bitllant la pila
Un cop encesa la pila, durant els primers dies s’ha d’anar bitllant sovint per torrar la llenya.
Al cap de dos o tres dies, quan la llenya ja està torrada, la pila comença a fer molt de fum. Llavors el carboner hi fa uns forats a la part superior, omple l’ull de bitllots fins a dalt i fa pujar el foc fins a coronar la pila.
A partir d’aquest moment comença la carbonització.
El llenguatge del fum
Quan es comença a carbonitzar, la llenya treu un fum espès, de color blanc marronós.
A mesura que avança la cuita, el fum es torna menys blanc i comença a enlairar-se.
Quan el fum es torna blavós, la llenya ja és cuita.
Llavors el carboner tapa els forats i n’obra uns altres més avall per tornar a començar de nou el procés, que es va repetint fins arribar a la base de la pila.
El procés de carbonitzacióLa carbonització té lloc quan la llenya crema sense flama, amb dèficit d’oxigen.
Les altes temperatures eliminen l’aigua i altres productes volàtils de la llenya, però no les matèries combustibles. Per això, el carbó vegetal pot tornar a cremar, sense flama.
El principal component del carbó és el carboni. Com més carboni contingui, millor serà el carbó
RescaldantAmb l’aixada, el carboner fa baixarla terra i deixa el carbó al descobert. Un cop enretirat, torna a tapar la pila amb terra per evitar que el carbó de l’interior s’encengui.
EsmatassarUn cop el foc ha arribat a terra, i quan tota la llenya s’haconvertit en carbó, abans de treure’l, cal deixar-lo refredar.
Per refredar el carbó més superficial, el carboner trenca la “crosta” de terra cuita i embalum cremat i amb el raspall la fa baixar per treure’n les pedres grosses i els terrossos, deixant només la terra més engrunada que, en escolar-se ajuda a refredar la pila.
El carboner va deixant el carbó al descobert i tot seguit el torna a reabrigar amb la terra engrunada per evitar que el carbó, en contacte amb l’aire, s’encengui.
Esquema gràfic del procés
dimecres, 10 d’agost del 2011
L'ocell negre
Rondalla popular
Fa molts d'anys, cap a finals del segle XIX, en una masia de Granollers de Rocacorba, hi vivia un jove amb la seva àvia.
Vivien tots dos sols, miserablement i solitaris al mig de la muntanya. Aquell hivern, llevat de tres carboners que hi passaven per anar a la font, no havien vist ningú més.
La vella, no parlava mai amb ningú, ni amb el seu net. Hauríeu dit que era muda.
El noi, que havia quedat orfe als tres dies d'haver nascut, sempre l'havia respectat, però no se n'havia acabat de refiar mai.
Sobretot d'ençà que una nit l'havia sentit parlar tota sola a la seva cambra. Com si discutís amb algú sobre la mort dels seus pares, esdevinguda, segons va escoltar, en estranyes circumstàncies.
En una cort, a tocar de la casa, el noi hi tenia tres vaques. D'elles en treia la llet que, juntament amb una mica d'hort que ell mateix conreava, els permetia anar vivint humilment.
Una nit, mentre sopaven a la vora del foc, el noi va comentar a la seva àvia que, si tot anava bé, podrien marxar d'aquell lloc tan solitari.
- Les tres vaques estan prenyades i aviat naixeran els vedells, li va dir.
- Quan hagin nascut, em vendré els vedells i les vaques i aniré a viure a Sant Martí.
- Que voldreu venir amb mi, vos?, li va preguntar.
La vella no va contestar.
Al cap d'uns dies, la cort era una festa: una vaca estava parint el primer vedell i el noi, entusiasmat, l'ajudava estirant amb totes les seves forces.
Aquella mateixa nit, però, un bram terrible que venia de la cort de les vaques el va despertar. Es va llevar d'un bot i va baixar com un llamp per veure què havia passat.
Quan va arribar, va contemplar un espectacle que mai no pogué oblidar: el vedell que havia nascut unes hores abans jeia mort, degollat i sense ulls, al costat de la seva mare, que l'estava llepant. El noi va tenir el temps just d'entreveure com un ocell negre s'envolava per la finestra de la cort.
Tres dies més tard naixia el segon vedell.
- Aquest vespre, va dir a la seva àvia, dormiré a la cort. - No fora que tornés el maleït ocell negre.
Durant dues nits va fer guàrdia al costat del vedell i com que no aparegué cap ocell, la tercera nit va decidir d'anar a dormir al seu llit.
De sobte, un bram, més fort encara que l'anterior, el va despertar. En un tres i no res es va presentar a l'estable i, corprès va poder comprovar allò que tant temia: el vedell havia estat degollat, i els seus ulls devorats.
El seu somni d'una vida millor s'havia esvaït del tot. Ja mai podria sortir d'aquell catau miserable.
Passats un dies, neix el tercer vedell. Desesperat com estava, aquella nit la passa a la cort, desvetllat i amb una escopeta al costat.
La campana de Rocacorba toca les dotze. I la una. I les dues. Quan acaben de tocar les tres, el jove sent un batec d'ales. Per la finestra de la cort arriba un ocell negre que s'acosta als animals.
El noi, sense pensar-ho dues vegades, agafa l'escopeta i li engega un tret al mig del cap.
Tota la muntanya retruny. Al mateix temps, un crit esfereïdor que ve de l'habitació de la vella el fa estremir.
Esverat, corra cap dalt, pujant els esgraons de tres en tres.
Obre la porta de la cambra i troba la vella al llit, morta, amb un tret al cap.
Per aquells boscos no s'hi ha vist mai més cap ocell negre.
Vivien tots dos sols, miserablement i solitaris al mig de la muntanya. Aquell hivern, llevat de tres carboners que hi passaven per anar a la font, no havien vist ningú més.
La vella, no parlava mai amb ningú, ni amb el seu net. Hauríeu dit que era muda.
El noi, que havia quedat orfe als tres dies d'haver nascut, sempre l'havia respectat, però no se n'havia acabat de refiar mai.
Sobretot d'ençà que una nit l'havia sentit parlar tota sola a la seva cambra. Com si discutís amb algú sobre la mort dels seus pares, esdevinguda, segons va escoltar, en estranyes circumstàncies.
En una cort, a tocar de la casa, el noi hi tenia tres vaques. D'elles en treia la llet que, juntament amb una mica d'hort que ell mateix conreava, els permetia anar vivint humilment.
Una nit, mentre sopaven a la vora del foc, el noi va comentar a la seva àvia que, si tot anava bé, podrien marxar d'aquell lloc tan solitari.
- Les tres vaques estan prenyades i aviat naixeran els vedells, li va dir.
- Quan hagin nascut, em vendré els vedells i les vaques i aniré a viure a Sant Martí.
- Que voldreu venir amb mi, vos?, li va preguntar.
La vella no va contestar.
Al cap d'uns dies, la cort era una festa: una vaca estava parint el primer vedell i el noi, entusiasmat, l'ajudava estirant amb totes les seves forces.
Aquella mateixa nit, però, un bram terrible que venia de la cort de les vaques el va despertar. Es va llevar d'un bot i va baixar com un llamp per veure què havia passat.
Quan va arribar, va contemplar un espectacle que mai no pogué oblidar: el vedell que havia nascut unes hores abans jeia mort, degollat i sense ulls, al costat de la seva mare, que l'estava llepant. El noi va tenir el temps just d'entreveure com un ocell negre s'envolava per la finestra de la cort.
Tres dies més tard naixia el segon vedell.
- Aquest vespre, va dir a la seva àvia, dormiré a la cort. - No fora que tornés el maleït ocell negre.
Durant dues nits va fer guàrdia al costat del vedell i com que no aparegué cap ocell, la tercera nit va decidir d'anar a dormir al seu llit.
De sobte, un bram, més fort encara que l'anterior, el va despertar. En un tres i no res es va presentar a l'estable i, corprès va poder comprovar allò que tant temia: el vedell havia estat degollat, i els seus ulls devorats.
El seu somni d'una vida millor s'havia esvaït del tot. Ja mai podria sortir d'aquell catau miserable.
Passats un dies, neix el tercer vedell. Desesperat com estava, aquella nit la passa a la cort, desvetllat i amb una escopeta al costat.
La campana de Rocacorba toca les dotze. I la una. I les dues. Quan acaben de tocar les tres, el jove sent un batec d'ales. Per la finestra de la cort arriba un ocell negre que s'acosta als animals.
El noi, sense pensar-ho dues vegades, agafa l'escopeta i li engega un tret al mig del cap.
Tota la muntanya retruny. Al mateix temps, un crit esfereïdor que ve de l'habitació de la vella el fa estremir.
Esverat, corra cap dalt, pujant els esgraons de tres en tres.
Obre la porta de la cambra i troba la vella al llit, morta, amb un tret al cap.
Per aquells boscos no s'hi ha vist mai més cap ocell negre.
diumenge, 7 d’agost del 2011
dissabte, 6 d’agost del 2011
RECORDANT: L'ECOMUSEU DE LA VALL DE LLÉMENA
L'ATENEU: 20 ANYS
Molts haureu sentit parlar de l'Ecomuseu de la Vall de Llémena, un projecte utòpic de l'Ateneu de finals del segle passat. Objecte de debats intensos i apassionats, l'Ecomuseu va ser durant molt de temps una de les iniciatives que més il·lusió va despertar entre els ateneistes.
Però, fou realment només una utopia l'Ecomuseu? Heus aquí com el definíem l'abril de l'any 1997:
Ecomuseu de la Vall de Llémena: Un equipament comunitari obert a la participació ciutadana
L'Ateneu de la Vall de Llémena és una plataforma ciutadana, independent i de base comunitària nascuda a Sant Gregori l'any 1990.
D'ençà de la seva creació, l'Ateneu ha assumit la condició d'entitat cultural activa, pionera i protagonista en el procés de promoció cultural del territori.
Just a l'hora d'encetar el seu setè curs d'activitats ha començat a gestionar el projecte que els/les ateneistes s'havien proposat bastir: l'Ecomuseu de la Vall de Llémena; mercès a la cessió que el Bisbat de Girona ha fet de l'antiga rectoria de Cartellà a favor de l'Ateneu.
L'Ecomuseu de la Vall de Llémena vol ser un equipament autogestionari amb voluntat cívica, cultural, educativa i científica al servei dels llemenencs i llemenenques, i obert a les xarxes d'expressió plural més enllà de la vall dins la línia de "pensar global i actuar local".
L'Ateneu de la Vall de Llémena té la voluntat de donar suport als projectes que impulsi la societat civil i que s'adiguin amb la seva missió; també ofereix el seu equipament a les persones, grups i associacions que necessitin un espai per desenvolupar activitats de caràcter artístic, educatiu, cultural, social i/o de lleure.
L'Ecomuseu neix per estar al servei de la gent de la vall a qui vol oferir els seus afanys i treballs, i convida a participar en aquest projecte, ampli i generós, als joves i adults que se sentin animats a oferir una part del seu temps i habilitats als seus veïns i veïnes i al desenvolupament de la vall. Tot això per al progrés i gaudi col·lectiu.
Sapigueu en tot cas que els/les ateneistes restem a la vostra disposició i que ens plauria molt que ens acompanyéssiu en les activitats que produïm amb il·usió i felicitat. Volem que l'Ecomuseu sigui la Casa de la Vall. Hi esteu convidats. ↑
I aquest és el decàleg de l'Ecomuseu (curiosament, de 8 punts) que es va publicar a la revista 7en1 el mes de juliol de 1997, il·lusionats com estàvem llavors en la seva creació.
Decàleg ètic i de règim intern de l'Ecomuseu
L'antiga rectoria de Cartellà és la seu de l'Ateneu de la Vall de Llémena, que es planteja com un espai d'activitats i d'intercanvis obert a la participació ciutadana, des d'una perspectiva de servei públic. Més endavant, aquests rectoria esdevindrà el centre de l'Ecomuseu de la Vall de Llémena, un equipament autogestionari amb vocació cívica, artística, cultural, educativa, científica i de lleure obert a les xarxes d'expressió plural més enllà del territori, dins la línia del pensar global i actuar local.
L'Ateneu de la Vall de Llémena ofereix la possibilitat d'acollir a l'equipament persones, grups i associacions que necessitin un espai per desenvolupar-hi activitats, sempre que no es contradiguin amb la missió de l'Ecomuseu i en la mesura de les seves disponibilitats.
Els usos possibles resten condicionats a respectar la distribució d'espais. Soterrani: sala polivalent, exposicions temporals i magatzem. Primera planta: exposició permanent i maqueta, despatx/arxiu, sala Cartellà, cuina menjador. Segona planta: refugi i sala taller. Prats: terreny d'acampada i activitats a l'aire lliure.
Les sol·licituds d'ús de l'equipament s'hauran de basar en els presents principis i restaran subjectes al seu compliment. La cessió temporal d'espai serà gratuïta però onerosa, és a dir, comportarà una contribució no monetària com ajut al manteniment general de l'Ecomuseu o, en cas d'exposicions la cessió d'una obra. Els usuaris tindran especial cura a respectar la casa, l'entorn i el veïnatge.
La celebració d'actes tant a l'interior de l'equipament com als prats, haurà d'estar degudament acreditada davant de tercers, tant pel que fa al compliment de la normativa que els pugui correspondre, com de danys i perjudicis i responsabilitat civil. L'Ateneu declina qualsevol subsidiarietat al respecte.
La seu de l'Ateneu no podrà ser utilitzat per a celebracions de caràcter privat.
Per tal d'identificar expressament l'interlocutor a qui s'hauran d'adreçar les propostes de cessió d'espais, l'Ateneu instaura la figura de Cap de casa, que serà el clauer i vetllarà directament la gestió de la infraestructura i la coordinació dels serveis i usos de l'Ecomuseu. L'ofici de Cap de casa serà rotatori entre tots els/les ateneistes i es renovarà cada curs per acord assembleari.
Totes les cessions d'espais seran informades pel Cap de Casa i resoltes per consens pel Comitè Permanent de l'Ateneu de la Vall de Llémena.
diumenge, 24 de juliol del 2011
L'ENTORN DE L'ATENEU
En espera de més fotos del Casal, aquí us deixo una panoràmica dels camps de Cartellà:
dijous, 14 de juliol del 2011
BONA FESTA MAJOR!
Ateneu fou company d’Atenea, la deessa de la guerra? Si fos així, la tasca dels ateneus seria la de donar guerra? Atenea però també és considerada la deessa de la raó.
I que tal si ajuntem lluita i raó? Actualment moltes persones estan lluitant amb raó per tot el que està succeint al nostre entorn social, polític, econòmic,... Potser aquesta també seria la tasca dels actuals ateneus?
Tot plegat ens va fer decidir, a la última assemblea, que l’Ateneu de la Vall del Llémena en aquests moments es solidaritzés amb el moviment sorgit de la lluita per la raó, el moviment dels indignats.
Aquest any l’Ateneu ha jugat amb foc, s’ha enfilat per les parets, s’ha preguntat què, qui i com, ha fet de remença, ha caminat,... Mireu el blog i ho veureu. I estem disposats a donar molta guerra!
Tot i estar de festa, doncs, indigneu-vos –ni que sigui una mica- per fer entre tots un poble, una vall, una societat millor.
Bona festa major!
Col·laboració de l'Ateneu prevista per al programa de la Festa Major de Sant Gregori
dimecres, 13 de juliol del 2011
dimarts, 12 de juliol del 2011
EL CASAL VA D'EXCURSIÓ
diumenge, 10 de juliol del 2011
EXCURSIÓ AL BALANDRAU. LA CRÒNICA
Excursió al Balandrau, un álbum de l'Ateneu a Flickr.
Tot i l'horari exigent (a les 6h al Pavelló!!), avui no hem deixat dormir unes horetes més al nostre guia i a aquesta hora 11 caminadors estàvem a punt.
A quarts de 8 i mentres degustàvem l'excel·lent coca del forn de Llanars, casualitats de la vida, ens hem trobat amb la colla dels dissabtes del CEO d'Olot (aquests si que mai no passen gana!!).
Després de les salutacions i conyes de rigor, hem seguit via amb el cotxe fins al poble de Tregurà, on hem trobat la pista que mena fins a sota el Castell dels Moros. Després d'unes quantes maniobres (cortesia d'un AUDI Blanc), hem aparcat i hem iniciat la caminada direcció al Puig de Fontlletera (2581m).
Hora i mitja més tard esmorzàvem al cim (de fet si es pot esmorzar dues vegades, millor que una) després d'una pujada exigent pels prats que pugen pel dret (amb el permís dels isards que ens hem anat trobant).
Baixada cap al coll dels Tres Pics i pujada més suau cap al Balandrau (2585m), on ens hem trobat amb uns bikerus (alguns més valents que altres) que també hi volien pujar carregats amb els respectius ferros.
Després de les fotos de rigor, baixada pel dret tot seguint la coma de Fontlletera i dinar en un racó de la pista (després de mullar els peus al rierol que baixa per aquesta coma).
Finalment café, gelat i aquarius a Llanars i tornada cap a casa.
Mencions especials de la sortida:
- La xocolata d'en Jesús
- La coca de Llanars
- La vista del Pirineu des de Fontlletera
Apa, a reveure i fins a la propera. que la ronya pesa i em vull dutxar
Salut!!
La colla dels caminadors de l'Ateneu al Balandrau
Subscriure's a:
Missatges (Atom)